→english

Las aterradoras escenas de violencia policial vividas el 1er de Octubre en Cataluña, precedidas unas semanas antes por la despreocupación más absoluta de los procedimientos y principios democráticos en el Parlamento catalán, nos impulsan a alzar una voz colectiva. Esta voz pertenece a la izquierda democrática y políticamente independiente, una izquierda cuya expresión anhelamos oír. 

Aunque esta voz condena inequívoca y firmemente la violencia autoritaria del estado, también rechaza rotundamente el discurso nacionalista. Nos negamos a aceptar que esta opción binaria sea la única opción que se nos ofrezca. No se puede eliminar la pluralidad y el debate en nombre de la democracia por tres razones:

• Europa ya ha conocido bastantes guerras nacionalistas. Confiamos también en que haya aprendido lo suficiente de la opresión que ha ejercido dentro y fuera del continente, como para poder ahora resistir los cantos de sirena nacionalistas del siglo XXI. No estamos dispuestos a aceptar el enmascaramiento bajo argumentos étnico-nacionalistas del rechazo a la redistribución económica y de la indiferencia ante la injusticia social.
• El movimiento independentista catalán es un movimiento fundamentalmente de clase media, cuyos líderes, repartidos entre los diferentes partidos que integran la alianza liderada por la derecha, están lejos de estar oprimidos. Su voz no está reprimida, sino que puede escucharse con claridad mientras por el contrario se desatendía, omitía y silenciaba la discrepancia. No estamos dispuestos a aceptar que sus gritos impidan que otras voces puedan oirse. 
• La autoanulación de la democracia –que se produce con la posibilidad anunciada el 1er de Octubre por el líder del movimiento nacionalista catalán de una declaración unilateral de independencia sin contar con una mayoría –no es sólo una cuestión de legalidad sino de absoluta ilegitimidad. Por mucha fuerza que tenga un movimiento, por muy alto que se haga oír, mientras siga siendo minoritario, no puede nunca reivindicarse como una mayoría. La burla de los procedimientos democráticos no es un juego inocuo y tampoco podemos aceptarlo.

Ayudadnos a alzar una voz colectiva que represente a la izquierda, contraria al abuso de la democracia tanto por parte del gobierno catalán como del español.

 

♦

 

Les esgarrifoses escenes de violència policial viscudes durant la jornada de l’1 d’octubre a Catalunya, precedides unes setmanes abans pel més absolut menyspreu dels procediments i principis democràtic al Parlament català, ens impulsen a alçar una veu col·lectiva. Aquesta veu pertany a l’esquerra democràtica i políticament independent, una esquerra l’expressió de la qual anhelem sentir.

Tot i que aquesta veu condemna inequívocament i fermament la violència autoritària de l’estat espanyol, també rebutja amb contundència el discurs nacionalista. Ens neguem a acceptar que aquesta opció binària sigui l’única opció que se’ns ofereix. No es pot eliminar la pluralitat i el debat en nom de la democràcia, per tres raons:

• Europa ja ha conegut prou guerres nacionalistes. Confiem també en què hagi après prou de l’opressió que ha exercit dins i fora del continent, com per poder resistir els cants de sirenes nacionalistes del segle XXI. No estem disposats a acceptar l’emmascarament del rebuig a la redistribució econòmica i de la indiferència davant la injustícia social sota arguments ètnics o nacionalistes.

• El moviment independentista català és un moviment fonamentalment de la classe mitjana, els líders de la qual, repartits entre els diferents partit que integren l’aliança liderada per la dreta, estan lluny d’estar oprimits. La seva veu no està sotmesa, sinó que pot escoltar-se amb claredat a la vegada que es desatenia, ometia i silenciava la discrepància. No estem disposats a acceptar que els seus crits impedeixin que altres veus puguin ser escoltades.

• La auto-anul·lació de la democràcia -que es produeix amb la possibilitat anunciada la mateixa nit de l´1 d´octubre pel líder del moviment nacionalista català d’una declaració unilateral d’independència sense comptar amb una majoria -no és només una qüestió de legalitat sinó d’absoluta il·legitimitat. Per molta força que tingui un moviment, per molt alt que es faci sentir, mentre continuï sent minoritari, no pot mai reivindicar-se com una majoria. La burla dels procediments democràtics, no és un joc innocu i tampoc podem acceptar-ho.

Ajudeu-nos a alçar una veu col·lectiva que representi a l’esquerra, contrària a l’abús de la democràcia tant per part del govern català com de l’espanyol.

 

♦

The appalling scenes of police violence that took place on October the 1st in Catalonia along with the most baffling disrespect for democratic procedures and democratic substance that preceded them a month ago in the Catalan Parliament urges us to raise a collective voice. This voice belongs to the democratic, non-aligned Left, a Left whose expression we have been longing for. While this voice unequivocally and strongly condemns the authoritarian violence endorsed by the central government, it sternly and democratically resists nationalistic discourse. We refuse to accept this binary as the choice we must face. Pluralism and debate cannot be eliminated in the name of democracy for the following reasons:

1) Europe has gone through enough nationalistic wars and has, we hope, learned enough from the oppression it has variously exerted inside and outside the continent, to be able to resist the appeals of the nationalistic siren calls of the XXI century. Masking the rejection of income redistribution and the neglect of social injustice, as well as the erasure of the diverse origins and languages on Catalan territory, with ethno-nationalist colours will not do. 

2) The Catalan independence movement is, mostly, a middle-class movement whose leaders, across all the spectrum of the right-wing led alliance, are far from being oppressed. Their voice is not subaltern and has been loudly heard while neglecting, obliterating and silencing all kinds of dissent including from the Left. We should not let their cries prevent other voices.

3) The self-cancellation of democracy – announcing the possibility of a unilateral declaration of independence without a majority, as was done today by the leader of the Catalan nationalistic movement – is not only a matter of legality but of downright illegitimacy. No matter how strong a movement is, no matter how loud, as long as it is a minority, it is not a majority. The mocking of democratic procedures is not a game that comes at a small price; it will not do. 

We write this because we stand with all those defending civil and political rights, and with subaltern grassroots movements opposed to the advances of neo-liberalism in all its forms. We do not condemn civil disobedience when all democratic possibilities have been exhausted. Nor do we oppose referendums provided that conditions of legitimacy are respected. But we are not prepared to accept this referendum as part of a democratic struggle against oppression. 

Join us in raising a collective voice from the Left, against the abuse of democracy both by the Catalan government and the Spanish government.

Nathalie Karagiannis, Peter Wagner, Marie Angueira Cebria, Johann Arnason, Luc Boltanski, Victor Bretòn, Caroline Brew, Selene Camargo Correa, Rebeca Carpi Martín, Gerard Delanty, Jean de Munck, Juan Carlos Gavara de Cara, Lola Diaz, Juan Diez Medrano, Juan Espadas, Arnaud Esquerre, Luisa Fernandez, Marc Fleurbaey, Dan Hausman, Johan Heilbron, Oliver Hochadel, Axel Honneth, Azra Ibrahimovic, Andreas Kalyvas, Yannis Karagiannis, Maxim Khomyakov, Dimitris Leontzakos, Sergio Lledó, Antonis Liakos, Manuel Lisandro Castillo, Eduardo Manzano, Elia Marzal Yetano, Lourdes Mèndez, Wolfgang Merkel, Rommy Morales Olivares, U.B. Morgan, Susana Narotzky, Sergio Nogues, Claus Offe,, William Outhwaite, Montserrat Pareja Eastaway, Carlos Pérez González, Ana Pérez Pérez, Rosa Pérez Pérez, Rosa María Pérez Pérez, Angelo Pichierri, Carlos Prieto, José Maria Mateo Rello, Elisa Reis, Stein Ringen, Ana Maria Rodríguez López, Arturo Rodriguez Morató, Εduardo Romanos, Samuel Sadian, Will Shank, Eugenia Siapera, Bo Stråth, Francesco Strazzari, Leonor Valencia, Carlos Valera, Daniela Vicherat Mattar, Myrsini Zorba.